Tag: Vermont

Última parada a ‘New England’: Connecticut

(text publicat el 20/07/2012 a www.lavanguardia.com)

Embarcadors a la riba del riu Connecticut

York, Pennsylvania .- De tots els estats que formen la regió de New England, des del meu punt de vista, Connecticut és el que menys mèrits fa per pertànyer al “club”. De la mateixa manera com passa amb Rhode Island, les seves dimensions reduïdes -la meitat de la superfície de Catalunya- junt amb els grans nuclis urbans que un hi pot trobar, el fan un dels estats més densament poblats dels 50 que formen la unió. La proximitat amb la ciutat de New York hi contribueix. De fet, la majoria de la població de l’estat viu en zones que es consideren part de l’àrea metropolitana de ‘New York City’. A diferència dels seus veïns del nord, aquí predominen les àrees urbanes, tornen les tanques publicitàries a les autopistes (a alguns estats com Vermont estan prohibides), i hi ha cadenes de ‘fast food’ per tot arreu. Per ser justos però, hem de dir que, com a mínim, hi ha una zona que se’n salva, la de la riba del riu ‘Connecticut’, on encara s’hi troben espais naturals on fer un pic-nic a la vora d’un petit llac aïllat de la civilització.

Wikipedia Facts: CONNECTICUT

-Resultats 2008: Obama/Biden: 60,69% – McCain/Palin: 38,13%
-El 48è estat en superfície: 14.357 Km2 (0,45 “Catalunyes”)
-El 29è estat en població: 3.574.097 habitants a 2010 (0,48 “Catalunyes”)
-El 4rt estat en densitat de població: 271.40 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: RevolutionaryRoad – Beetlejuice
-Tòpic: L’estat de la Constitució

A la vora del riu que dona nom a l’estat es succeeixen tranquils veïnats de cases amb vistes a l’aigua, moltes d’elles fins i tot amb petits embarcadors particulars. Gairebé no queda un pam a primera línia sense propietari així que sovint cal demanar permís per poder passar, fet que no acostuma a ser un gran problema però sí un petit incordi (sobretot quan enxampes un propietari xerraire). Si es vol evitar només cal estar atent als rètols que anuncien ‘accés públic a la riba’, tot i que, com és d’esperar, estan força més descuidats que els privats. Seguint la ruta cap al sud, camí ja del proper estat, calia fer parada a la ciutat costanera de New Haven i no només per ser el lloc on es van inventar els ‘lollipops‘. Avui en dia la ciutat és força més coneguda per allotjar la prestigiosa universitat de ‘Yale’, la tercera més antiga del país i una de les protagonistes, junt amb la de Harvard de Boston, de la tradicional regata que té lloc a les aigües del ‘Thames River’ de Connecticut. Tot i això no em vaig poder resistir, abans de marxar de l’estat, de visitar una de les fàbriques de caramels més famoses del món. No hi fan piruletes sinó les tradicionals pastilles ‘PEZ’, les que es venen amb els característics dispensadors que tant agraden als més petits (i als col·leccionistes).

Campus de la universitat de Yale a New Haven, Connecticut

Mentrestant els futurs candidats a la presidència segueixen llançant-se retrets i intercanviant-se vídeos negatius enlloc de parlar d’idees. Les pressions per a que Mitt Romney faci públics els comptes personals dels anys anteriors a presentar-se com a candidat no paren d’augmentar. Fins i tot certs grups del bàndol republicà ho demanen. Però tot sembla indicar que no ho farà. Només una davallada preocupant a les enquestes el podria fer canviar d’opinió, i justament les últimes sembla que li donen cert avantatge. L’altre gran tema del que molts estem pendents, la nominació republicana a la vice-presidència, també sembla que es farà esperar. Tot i que s’ha dit que l’anunci podria ser imminent, el més probable és que no es produeixi fins a la tornada de Romney d’un tour per l’estranger que el portarà a assistir a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de London. Toca doncs esperar, i seguir especulant amb els possibles candidats durant unes setmanes més.

Celebrant la independència dels EUA, per les verdes terres de Vermont

(text publicat el 09/07/2012 a www.lavanguardia.com)

Desfilada del '4th of July' a Montpelier, Vermont

Bar Harbour, Maine .- Vermont és un estat peculiar. De fet es diu que, junt amb Texas, és dels pocs on hi ha qui pensa que no haurien de formar part dels EUA, ja que a tots dos estats hi ha petites minories que en reclamen la independència. És clar que a Vermont per motius ben diferents, i quasi oposats, als de Texas. Aquí tot és d’un verd generalitzat, especialment a l’estiu quan la neu no cobreix la meitat del territori. De fet, com New Hampshire, també té grans estacions d’esquí d’entre les que destaca la de ‘Killington‘ per ser la més gran de la banda est del país. Però en general Vermont és més conegut per les seves pastures, espais naturals, i una particular consciència ecològica que el distingeix de la resta. Possiblement l’estat menys indicat on passar el ’4th of July’ o ‘Dia de la Indepenència dels EUA’, o no.

Wikipedia Facts: VERMONT

-Resultats 2008: Obama/Biden: 67,76% – McCain/Palin: 30,59%
-El 45è estat en superfície: 24.923 Km2 (0,78 “Catalunyes”)
-El 49è estat en població: 625.741 habitants a 2010 (0,08 “Catalunyes”)
-El 30è estat en densitat de població: 25,90 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Dead Poets Society – Super Troopers
-Tòpic: L’estat de la muntanya verda

Passant per algunes de les àrees d’esquí (ara de vacances) vaig arribar el 3 de juliol a la població de Monpelier, capital de Vermont, a punt per a celebrar amb un dia d’antelació l”Independence Day‘. Sembla ser que per tal d’assegurar-se un bon dia de festa a l’endemà, a la capital d’estat més petita dels EUA ho celebren el dia anterior al que realment toca. En tot cas no va faltar de res: Cursa popular, desfilada de carrosses i comparses de tota mena, jocs infantils, casetes de menjar… i focs artificials en fer-se fosc! Això sí, es va trobar a faltar una mica de gràcia i coordinació per tal de crear un espectacle pirotècnic més enllà de simplement llançar coets un rere l’altre. Què hi farem. A l’endemà al matí la ciutat dormia plàcidament, i no va ser fins passat el migdia que alguns s’acostaven al cinema per fer un tast de les pel·lícules d’estiu. Més tard arribaria el moment per a un altre dels tòpics del dia de la independència. A molts jardins, les famílies es reunien amb amics i veïns al voltant de barbacoes carregades de ‘hot-dogs’, hamburgueses i pollastre. La millor manera d’acabar el dia de no ser pel sempre canviant temps de New England, que ens va forçar a buscar refugi per seguir petant la xerrada.

Barbacoa carregada de carn a Montpelier, Vermont

Possiblement la marca comercial més coneguda de Vermont, és la de la companyia de gelats ‘Ben & Jerry’s’. Prop de Burlington, la ciutat més poblada de l’estat i on van començar a fer i vendre els gelats, hi ha la fàbrica on milers de persones s’acosten cada any a fer-hi una visita. No és que tingui especial intenció de fer publicitat de la marca, però és que exemplifica molt bé l’esperit general de l’estat: Utilitzen llet natural de vaques locals (Vermont és un dels estats amb més vaques de llet per habitant) que no han estat sotmeses a tractaments hormonals ni de cap mena, paguen be als treballadors i els donen generoses vacances, inverteixen en la comunitat… i fan un gelat que et deixa amb ganes de repetir. De fet a Burlington vaig tenir l’ocasió d’aprendre de ben aprop el funcionament de l’agricultura sostinguda per la comunitat. Una pràctica sostenible i saludable força estesa arreu -també al nostre país-, però amb especial incidència a New England i els estats amb més sensibilitat ecològica. Com és natural però, i de la mateixa manera com passa amb el gelat, el millor va ser poder fer-ne un tast després al cuinar i menjar les verdures recent collides.

Hort suportat per la comunitat a Burlington, Vermont

Pel que fa a la campanya electoral americana, segueixen els estira i arronses entre demòcrates i republicans, mentre la diferència entre els donatius captats per uns i altres segueix augmentant (sempre a favor de la campanya de Romney). Aquesta setmana també s’han conegut noves dades sobre l’atur als EUA que, si bé han sumat nous llocs de treball, són molt menys dels que possiblement Obama necessitaria per a mostrar-los amb cert orgull així que els republicans ja han començat a treure’n profit. Potser per això el president ha iniciat una petita gira en bus per estats dels considerats claus per a guanyar el mes de novembre, en un intent de contrarestar el que es preveu que sigui una enorme campanya mediàtica dels republicans en aquests estats. Ah! I sembla que es comencen a entreveure alguns noms per a la candidatura a la vice-presidència republicana. Sense que hi hagi res de confirmat, alguns rumors parlen de Rob Portman (Senador per a l’estat d’Ohio) com el millor situat en aquests moments. Veurem doncs què passa. Jo mentrestant intentaré gaudir de l’estat de Maine, situat al extrem més oriental dels EUA i per tant punt de partida del que serà l’últim ‘coast to coast’ del meu viatge.