Tag: Virginia Beach

(text publicat el 25/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Washington, District of Columbia .- Sí, ja he arribat a la capital de la nació i el pas previ per l’estat de Virginia n’ha estat la introducció ideal. Des dels Apalatxes -que fan de frontera de l’estat a l’oest- fins a les platges a l’oceà Atlàntic de Virginia Beach, sembla que a qualsevol racó del territori hi ha motius històrics relacionats amb la formació del que avui coneixem com a Estats Units d’Amèrica. A Virginia és on van arribar els primers colons, on es va començar a avançar cap a l’oest guanyant terres als natius americans, o on es van lliurar importants batalles de la guerra d’independència i de la guerra civil americana. Tant que fins i tot és on va néixer el que acabaria sent, el 30 d’abril de 1789, el primer president dels EUA.

Wikipedia Facts: VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 52,62% – McCain/Palin: 46,33%
-El 35è estat en superfície: 110.785 Km2 (3,45 “Catalunyes”)
-El 12è estat en població: 8.001.024 habitants a 2010 (1,07 “Catalunyes”)
-El 16è estat en densitat de població: 78 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: The Patriot – Die Hard 2
-Tòpic: “The Commonwealth” – “Mare” de presidents

Però abans de centrar-me en l’aspecte històric de Virginia, calia resoldre una assignatura pendent. El breu tast que el gener d’enguany vaig poder fer del ‘Blue Ridge Parkway’ -sens dubte un dels millors espais naturals d’esbarjo de la costa est-, em va deixar amb moltes ganes de tornar-hi quan el bon temps assegurés verdor a dojo. D’entrada, les 469 milles (més de 740Km) de carretera que van des del parc nacional de Shenandoah fins a les “Smoky Mountains” (a North Carolina) no em van semblar un gran obstacle a superar en un parell de dies de cotxe així que m’hi vaig aventurar. El problema però, el descobriria després en veure que les velocitats màximes permeses en cap tram superaven les 45 milles per hora (72,4Km/h). Tot i això, a aquelles alçades ja havia promès la visita a les meves amistats d’Asheville -al final del trajecte- així que ja era massa tard per repensar-s’hi. Per sort les ganes de tornar a veure’ls van ajudar a passar les llargues hores de carretera entre boscos frondosos que no impedien, de tant en tant, vistes espectaculars sobre l’estat de Virginia.

Amb un ritme molt més relaxat que el dels dies anteriors, i sense seguir un ordre cronològic, vaig destinar la segona part de la ruta per l’estat a recórrer el territori visitant alguns dels punts claus de  la història dels EUA que tenen per escenari l’estat de Virginia:

–First Landing al Cape Henry Memorial: Ben a prop de Virginia Beach, ara destinació de vacances amb milers de places hoteleres a primera línia de platja, es pot visitar el punt en el que el 1607 van atracar els primers vaixells amb colons provinents d’Anglaterra per establir-se al “Nou Món”.

–Colonial Williamsburg: Sense haver d’anar massa lluny de la costa de Virginia (amb els mitjans de transport actuals), hi ha el destacat districte històric de Williamsburg. Centre governamental de les colònies durant bona part del segle XVIII, ara és una espècie de museu vivent en el que cada dia s’hi recreen escenes de l’època i que atrau turistes de tota mena per aprendre com es van viure els últims anys de la colonització.

–Mount Vernon: A tocar de l’actual ciutat de Washington D.C., hi ha la que en el seu dia va ser la residència de George Washington. L’heroi de la guerra de la revolució americana, va liderar les tropes fins a la victòria i la independència del territori americà respecte l’imperi britànic el 1783. El complexe, sempre ple de visites d’escolars i turistes de tot el món, compta amb un modern museu on aprendre sobre la vida del que va acabar sent el primer president dels Estats Units d’Amèrica.

–Appomattox Court House: A l’interior de l’estat i relativament a prop dels Apalatxes, es troba la casa en que al 1865 es va posar fi a la Guerra Civil Americana. La residència privada va servir per allotjar la breu reunió entre els líders dels dos bàndols que va acabar amb la rendició dels estats confederats del sud respecte els unionistes del nord.

Al segle XXI però, i com no podria ser d’altre manera, la política americana té ben poc a veure amb el que es vivia durant els primers passos de la nació i tot es viu a una velocitat més accelerada. Ara, gairebé cada dia apareixen noves enquestes d’opinió que intenten prendre el pols dels votants i que sovint acaben influint en les decisions de campanya dels candidats. Així, si bé fa uns mesos podia semblar que els republicans s’enfrontaven a un complicat procés electoral en el que tenien les de perdre, les últimes dades podrien indicar una lluita molt més frec a frec. De fet, ara mateix, es podria considerar que els dos candidats que s’hauran d’enfrontar el novembre estan en un empat tècnic de cara a les possibilitats de sortir-ne victoriós. De tota manera, tot i que “la inèrcia” ara està jugant força més en favor de Mitt Romney que d’Obama, personalment tinc la sensació de que encara és massa aviat per saber com evolucionarà el procés en els propers mesos. Aquestes mateixes enquestes indiquen també la gran importància que els votants donen a l’economia i, tal i com dèiem, al segle XXI tot succeeix de forma prou accelerada com per evitar treure conclusions precipitades.