Barack Obama a Las Vegas, la política feta espectacle

(text publicat el 26/10/2012 a www.lavanguardia.com)

Barack Obama a l'inici del seu discurs a Las Vegas, Nevada

Kanab, Utah .- En el precís instant en que arribava de nou a Las Vegas, després de conduir més de 7 hores des de Reno per les solitàries carreteres de l’estat de Nevada, el candidat Mitt Romney començava el seu acte polític a la ciutat del joc. Impossible arribar-hi a temps, sobretot si tenim en compte que necessitava passar per una de les oficines de la campanya d’Obama, a recollir el tiquet que m’asseguraria l’accés al míting que el president protagonitzaria a la ciutat el dia següent. I és que no hi ha res com viure en un dels anomenats ‘swing states’ (estats en que el guanyador de les eleccions es pot decantar cap a qualsevol dels dos partits) per tenir múltiples opcions de veure en persona els candidats.

En el sistema electoral dels EUA, en 48 dels 50 estats, el candidat que guanya la majoria de vots s’emporta tots els vots electorals que li pertoquen a aquell estat en concret. Per això una victòria, encara que sigui per la mínima, és tant important. Així doncs, totes dues campanyes s’estan centrant ara quasi en exclusiva als vuit dels 50 estats en que la victòria encara està en joc, fent viatges frenètics que els porten a passar per fins a quatre estats diferents en un sol dia. Sens dubte el més crucial de tots els ‘swing states’ és Ohio, amb 18 dels 270 vots necessaris en joc; però molts experts diuen que el segon és justament el de Nevada tot i només comptar amb 6 dels vots electorals. En conseqüència, els habitants d’aquests ‘swing states’ viuen aquestes últimes setmanes abans de les eleccions sota una gran pressió, amb constants anuncis electorals a les cadenes de ràdio i televisió. També amb les visites dels candidats.

Voluntària a la cua per entrar al míting d'Obama a Las Vegas, a Nevada

Em preguntava però, quin impacte real tenien aquests mítings de campanya. I és que en fan tants que per força han de repetir constantment el mateix discurs, o gairebé. Aquest va ser el pla d’Obama, que començava dimecres al matí: inici a Iowa, parada a Colorado, al vespre a California per participar a un show de TV, al final del dia a Nevada, dormir a l’avió presidencial camí de Florida, parada a Virginia, parada a Ohio, i punt final dijous al vespre a Chicago (Illinois) per votar de forma anticipada. Com és d’esperar, la premsa generalista no cobreix en destacat tots els actes i només en fa referència en cas de passar-hi quelcom de significatiu. Així doncs, de què serveixen tantes parades? Doncs d’entrada segur que serveixen per aparèixer als mitjans locals, però alguna cosa més hi havia d’haver per justificar l’esforç que representen, no?

A l’arribar al lloc del míting, la cua per entrar donava la volta a la immensa illa formada per les instal·lacions del centre comunitari triat per a l’esdeveniment. 13.000 persones disposaven dels tiquets necessaris per entrar, la gran majoria membres de la comunitat afroamericana, i tots seguidors incondicionals d’Obama. Serveis secrets, controls d’accés, detectors de metalls, escorcolls de seguretat. De mica en mica tots van anar entrar fins a omplir de gom a gom els espais designats per al públic. Un podi al bell mig, i un escenari a un lateral. També grades per a la premsa amb les millors vistes de tot plegat, on vaig tenir la sort de poder estar.

Katy Perry vestida de papereta electoral abans del discurs d'Obama a Las Vegas, Nevada

Tot just després de l’himne americà i d’uns primers parlaments, va arribar el moment per a la primera estrella de la nit. La famosa cantant Katy Perry havia vingut expressament des de Los Angeles a donar suport al president amb una actuació en que va lluir un vestit fet a mida per l’ocasió. Disfressada de papereta electoral amb l’opció d’Obama marcada, Katy va demanar repetidament el vot pel president animant a tothom a votar anticipadament. Però en el fons el missatge important era un altre, que els que estaven allà ja tenien més que decidit el seu vot. Com en tots els altres parlaments anteriors i posteriors a l’actuació, el missatge clau de la nit demanava a tots els que eren allà un esforç addicional. No els demanaven el vot, en realitat els demanaven que sortissin al carrer a fer campanya per portar a tanta gent a les urnes com fos possible. Es tractava ‘d’activar (encara més) a les bases’.

El president s'acomiada dels seus seguidors al final del discurs a Las Vegas, Nevada

Tal i com marquen els cànons, l’estrella principal no va aparèixer fins al final. El president Barack Obama sortia de darrera una gran bandera americana enmig de la cridòria generalitzada i el ja tradicional ‘four more years’ (quatre anys més) que acostuma a acompanyar els presidents que es presenten a un segon mandat. El discurs, el del moment i amb ‘teleprompter‘. Cap sorpresa, cap sortida de guió durant els 20 minuts de parlament, només una veu lleugerament afònica deixava entreveure l’esgotador ritme de la campanya. Els qui segueixen habitualment el president ja ni l’escoltaven mentre comentaven l’actuació de Katy Perry enfundada en el seu estret vestit: ‘Això és Amèrica, un acte polític així no el veus enlloc més del món’.

Participació i rigor al 10A de Barcelona

(text publicat el 13/04/2011 a www.kolhosp.com)

Barcelona Decideix

Poques cites barcelonines tenen la capacitat de mobilitzar tanta gent com ho va fer diumenge passat la consulta popular per la independència organitzada per “Barcelona Decideix”. Prenent el relleu a la iniciativa engegada al Juny de 2009 a Arenys de Munt, el procés arribava a la capital catalana amb importants reserves sobre la resposta ciutadana després de l’experiència viscuda en més de 500 municipis del territori.

Però ja a primera hora es podia veure que que el dia pintava bé. Des de les nou del matí unes 480 urnes en 347 col·legis electorals s’establien per diferents espais de la ciutat, superant en alguns districtes el nombre de punts disponibles a les passades eleccions al parlament. Amb senzillesa però amb rigorositat. Tan sols una taula sota una carpa, alguns cartells, un ordinador portàtil (proporcionat pels mateixos voluntaris), i una urna que a més d’un li semblava que costaria d’omplir tot i que el cens superava el milió de possibles votants.

Barcelona Decideix

A mig matí el temps acompanyava i amb els primers canvis de portàtils (no a tot arreu es disposava d’endoll i les bateries tenen un limit), també arribaven les primers cues als punts més cèntrics i concorreguts de la ciutat. Tant, que fins i tot a llocs com el Palau Robert (Pg de Gràcia amb Diagonal) es va decidir afegir una segona urna veient el ritme de la primera: “Va, que arribarem als 600 votants!”. I hi van arribar. Concretament a les 19:45h un jove amb bicicleta i barret blanc dipositava el vot número 600 enmig dels aplaudiments dels voluntaris responsables de les meses.

L’alegria era justificada, doncs més enllà del sentit del vot i el resultat final, l’autèntic objectiu era assolir un bon nivell de participació donat el sentit purament democràtic de la consulta. Fins i tot es va comptar amb la presència d’una quarantena d’observadors internacionals convidats, que van vetllar en tot moment per la imparcialitat i el bon funcionament de les votacions.

Barcelona Decideix

Així un cop tancades les meses a les vuit del vespre, el llarg procés de recompte va seguir el mateix rigor que havia tingut la jornada i amb poques sorpreses quan les piles de vots del “Sí” superaven de molt les del “No”. De fet no va ser fins prop de les onze del vespre que a la seu de l’UGT, al capdavall de Les Rambles, compareixien amb tan sols el 50% escrutat els principals responsables i organitzadors de la consulta per donar les bones xifres de participació.

Barcelona Decideix

I en saber-se els resultats, crits a favor de la independència generalitzats i una curiosa interpretació que Alfred Bosch (cara pública de Barcelona Decideix) feia de l’abstenció entenent-la com una delegació del vot als qui sí havien anat a votar. Per descomptat cadascú és lliure de fer i dir el que cregui, però em van semblar unes manifestacions poc apropiades tenint en compte els esforços que s’havien fet per mantenir en tot moment la inparcialitat de la consulta. Potser les úniques notes negatives per part d’una organització que ha estat capaç de superar totes les pors i dur a terme quelcom que semblava del tot impossible de fer realitat fa només uns mesos enrere. A tots ells, als voluntaris i als qui van anar a votar, gràcies i moltes felicitats.

Resultats de la consulta sobre la independència del 10 d’Abril de 2011 a Barcelona:
Electors: 1.143.000  – Participació: 21,37 % – Vots vàlids: 257.645

Dels quals: A favor: 89,7% – En contra: 8,8% – Blanc: 1,5 %


Més dades: http://ca.wikipedia.org/Consultes - Més fotos: http://flickr.com/imonfort