Arkansas: Natura, supermercats i… Bill Clinton!

(text publicat el 12/12/2011 a www.lavanguardia.com)

Dallas, Texas .- “I què fa algú de Barcelona per Arkansas?” Crec que m’han fet aquesta pregunta cadascun dels dies que he passat a l’estat que va veure créixer Bill Clinton. De fet si us demano  per un tret característic que distingeixi aquest estat, segurament us costarà trobar una resposta. Considerat un estat del sud, aquí la vida tampoc és atrafegada i la pesca i la caça segueixen sent activitats d’oci molt generalitzades gràcies als enormes espais naturals. Fins i tot sovint he tingut la sensació que la gent es sorprèn al veure un turista europeu per les seves carreteres. Però es que els referents més populars del estat són un ex-president demòcrata (en un estat clarament republicà), i l’origen de la cadena de supermercats més important del país. D’entrada pot semblar un lloc poc interessant, però també té els seus avantatges: per menys de cent mil dòlars us podeu comprar a la mateixa capital del estat casa i terreny per a tota la família (i els cotxes).

Wikipedia Facts: ARKANSAS

-Resultats 2008: Obama/Biden: 38,86% – McCain/Palin: 58,72%
-El 29è estat en superfície: 137.733 Km2 (4,29 “Catalunyes”)
-El 32è estat en població: 2.915.918 habitants a 2010 (0,39 “Catalunyes”)
-El 34è estat en densitat de població: 18,34 hab. per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: True Grit
-Tòpic: L’estat de les oportunitats – L’estat natural

Pocs establiments tenen tant poder com Walmart. Des de la capacitat de fer embogir a mig país amb les rebaixes fins als blogs i cançons que els seus “fans” li dediquen, passant per ser la principal font privada de llocs treball en el món. I tot a partir d’una primera botiga oberta al 1962 a Rogers, sota la senzilla idea -que segueix funcionant avui- de que com més grans es fessin millors preus podrien aconseguir dels seus proveïdors. El lema “Walmart: Estalvia diners, viu millor” no podria sonar millor, però no per això deixa de tenir una cara força menys amable. Sovint la cadena es veu involucrada en polèmiques especialment relacionades amb els llocs de treball que generen (i destrueixen). Sous baixos, condicions estranyes que impedeixen gaudir plenament dels drets laborals als treballadors, i un efecte extremadament negatiu en el comerç local de la població on s’instal·len en son les principals. Un model que no ha funcionat a Europa (tot i que ho van provar), entre d’altres coses, per les nombroses regulacions de les que aconsegueixen escapar-se als EUA.

Línia de caixes al Walmart nº001 a Rogers

De fet, especialment des del punt de vista dels membres del partit republicà, poques coses millors per a un negoci que la falta de regulació. Els diferents candidats a la presidència intenten aquests dies destacar d’entre la resta amb propostes que persegueixen fer el govern tant petit com els sigui possible. Busquen ser vistos com”l’autèntic conservador”. Menys normes, més llibertat i oportunitats. Menys taxes, més diners a les butxaques privades. Però ara mateix la campanya sembla centrar-se en només dos candidats, Newt Greenwich i Mitt Romney, així que és moment de llançar acusacions creuades a les línies de flotació del principal adversari. Al primer li agrada recordar a la gent que el segon va implementar un sistema de seguretat social semblant al d’Obama a l’estat on va exercir de governador (és a dir, més regulacions). En canvi al segon li agrada recordar que, a diferència del primer, ell és un home de negocis que sap amb precisió què necessiten les empreses per crear més llocs de treball (sí, ho heu encertat, menys regulacions). Les primàries d’Iowa s’acosten i els debats i compareixences es multipliquen. Com segueixin per aquest camí, poc els quedarà per governar si arriben a ser president i han de complir les seves promeses.

Cowboys, Thanksgiving i Black Friday

(text publicat el 28/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Llargues rectes "en mig del no res"

Tulsa, Oklahoma .- El paisatge ha canviat. Les muntanyes han quedat enrere i no hi ha ni rastre de neu.
El territori està dominat ara per planes inacabables destinades a tres grans usos: la ramaderia, l’agricultura, i l’extracció de recursos naturals com el petroli i el gas natural. Al creuar la frontera del estat una recta de més de 70Km em dona la benvinguda; només per a que me’n vagi fent a la idea. Tot just acabo d’entrar al primer estat del meu reconegut de la zona del “Bible Belt”, on –de nou– l’església juga un paper principal de la vida quotidiana i sovint acaba marcant les tendències electorals a favor del partit republicà (la campanya presidencial del qual segueix sense donar grans titulars).

Wikipedia Facts: OKLAHOMA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 34,35% – McCain/Palin: 65,65%
-El 20è estat en superfície: 181.195 Km2 (5,64 “Catalunyes”)
-El 28è estat en població: 3.751.351 habitants a 2010 (0,50 “Catalunyes”)
-El 36è estat en densitat de població: 21,1 hab. per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Twister
-Tòpic: L’estat dels natius americans

Terra de cowboys i natius americans (potser hauria de ser a la inversa?), l’estat no està precisament atapeït dels atractius turístics o els parcs naturals que acostumo a visitar. Un recorregut pel memorial a les víctimes de la bomba d’Oklahoma City (al 1995) i deixar-me perdre per carreteres secundàries és més que suficient fins al dijous de “Thanksgiving” i el tradicional dinar a base de gall d’indi. Aquest és un dels dies més assenyalats i celebrats del calendari americà i jo he triat passar-lo a Duncan, una població d’uns 25.000 habitants origen de la multinacional proveïdora de serveis i material per a l’extracció de recursos naturalsHalliburton. Perquè Duncan? Doncs (evidentment) per la celebració del desè rodeo anual de “calf roping”. Un certamen que es celebra aprofitant el llarg cap de setmana de vacances escolars, i que ha estat per a mi una oportunitat única d’assistir a un tipus de competició molt representativa de la zona però que acostumen a tenir lloc en els mesos d’estiu. Barrets de cowboy, botes altes, texans i grans cinturons. Cavalls ben ensinistrats i vedells “enxampats” amb sorprenent destresa i velocitat, sota una constant banda sonora de música country. Ah! I per descomptat, com a cerimònia d’obertura, l’himne nacional a càrrec d’una jove veu de la comunitat.

Jove participant del concurs

Però el gall d’indi (i els rodeos) no són l’únic tradicional del la setmana d’acció de gracies. El dia després del banquet arriba el “Black Friday” amb l’inici de les rebaixes i la festa més gran del consumisme a la que mai he assistit. És especialment espectacular als grans magatzems on es programen importants descomptes a partir de la mitjanit (tot i que aquest any la cadena Walmart “ha fet trampa” començant les rebaixes a les 22h). Hi ha corredisses i nervis, cues d’hores per aconseguir els productes més rebaixats. És missió gairebé impossible intentar raonar amb els clients sobre el sentit de perdre hores de vida per un grapat de dòlars de descompte en articles de dubtosa utilitat. Ho vaig provar, creieu-me, però per a molts no és tant una qüestió de diners sinó una estranya celebració del consum. Els agrada, molts ho gaudeixen.

Black Friday al Walmart de Duncan

En tot cas demà deixaré enrere Oklahoma, camí de Missouri, amb la sensació d’haver estat en un “Texas en miniatura”. Amb una excepció, els casinos. Degut al gran nombre de terres propietat de natius americans i gràcies a les lleis federals que hi permeten la instal·lació d’aquests establiments, aquí es fàcil trobar-ne per arreu. Però a banda d’aquest detall, la resta encaixa perfectament amb els estereotips texans. O fins i tot els superen, doncs Oklahoma es considera l’estat amb un menor ús d’energies renovables. Espero recordar-me d’omplir el dipòsit de gasolina abans de sortir… que aquí és força més barata!

Colorado, d’esquerra a dreta

(text publicat el 21/11/2011 a www.lavanguardia.com)

Rocky Mountain National Park

Colorado Springs, Colorado .- Després d’uns dies voltant per l’estat de Buffalo Bill, crec que ja puc dir que no m’importaria gens viure-hi durant una temporada. Grans zones naturals (elRocky Mountain National Park potser n’és el millor exemple), i nuclis urbans tant importants i culturalment rics com Denver. Bon temps a l’estiu i força neu a l’hivern, amb un clima sec que ajuda a mantenir-la en perfectes condicions.

Aquests díes estic aprofitant la baixa activitat que està havent a la campanya presidencial per oblidar-me una mica de les notícies. Ara per ara els candidats es limiten a criticar-se els uns als altres quan en tenen ocasió i miren de mantenir les seves opcions de cara a les primàries d’Iowa, que encara queden massa lluny. Tot plegat poca cosa. De fet els diaris locals pràcticament no en fan menció tot i ser un estat on l’orientació del vot acostuma a variar d’un any per l’altre. Colorado no és un estat gens previsible. Mentre al 2004 va guanyar Bush, a les últimes eleccions Obama va ser qui es va endur els vots electorals:

Wikipedia Facts: COLORADO

-Resultats 2008: Obama/Biden: 53,66% – McCain/Palin: 44,71%
-El 8è estat en superfície: 269.837 Km2 ( 8,40 “Catalunyes”)
-El 22è estat en població: 5.029.196 habitants a 2010 ( 0,67 “Catalunyes”)
-El 37è estat en densitat de població: 18,64 habitants per Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Dumb and Dumber / South Park / Bowling for Columbine
-Tòpic: La mare dels rius – La Suïssa d’Amèrica

Denver, capital de Colorado

De la mateixa manera que nosaltres dividim el país en províncies, els estats americans es divideixen en “countys”. Aquests sovint mostren força diferències en el caràcter de la població tot i ser “només” a unes hores en cotxe -sempre en cotxe- de distància, cosa que m’ha permès planejar una ruta que m’ha dut des d’una de les zones més progressistes de l’estat cap a una de les més conservadores. De Boulder fins a Colorado Springs passant per Denver, d’un 72% de vot demòcrata a només el 39% (dades de 2008).

A la “República de Boulder” (com ells mateixos els agrada ser anomenats) el campus universitari, les bicicletes i els negocis de caràcter local defineixen en gran mesura el paisatge. De fet fins a dues persones em fan notar que no hi ha cap establiment de Walmart, la gegantina cadena de macro-supermercats que sovint és acusada de destruir els comerços del seu voltant. En canvi sí que n’hi ha a la zona de Colorado Springs on qui domina el territori (i sovint el caràcter del vot) son les nombroses esglésies de tota mena, inclosa la de la gran “Air Force Academy”. I a mig camí… la capital de l’estat, Denver. Una ciutat mitjana situada a una milla per sobre el nivell del mar que, amb sana modèstia i salvant les diferències, tinc la sensació que poc té a envejar a les grans metròpolis del país.

Propera parada, Oklahoma!