West Virginia i la seva naturalesa salvatge

(text publicat el 20/05/2012 a www.lavanguardia.com)

Capioli a Charleston, capital de West Virginia

Lynchburg, Virginia .- He de reconèixer que vaig arribar a l’estat de West Virginia una mica espantat. La seva particular geografia -quasi amagada darrera la formació muntanyosa dels Apalatxes- en conjunt amb una economia de tradició minera i poblacions que difícilment passen dels 50 mil habitants, li donen fama de “salvatge”. I, evidentment, el terme no només es refereix als abundants i generosos espais naturals. Però, tal com acostuma a passar, en realitat no n’hi ha per tant. De fet, el tòpic també diu que tothom qui marxa de l’estat a la recerca de feina (prou escassa a West Virginia), hi acaba tornant quan arriba el moment de la jubilació. L’espectacularitat de la natura en conjunt amb uns preus força assequibles la fan un magnífic lloc on retirar-se a gaudir dels capvespres des de la porxada de casa.

Wikipedia Facts: WEST VIRGINIA

-Resultats 2008: Obama/Biden: 42,60% – McCain/Palin: 55,72%
-El 41è estat en superfície: 62.755 Km2 (1,95 “Catalunyes”)
-El 37è estat en població: 1.859.815 habitants a 2010 (0,25 “Catalunyes”)
-El 27è estat en densitat de població: 29 h/Km2 (Catalunya: 233 h/Km2)
-Una pel·lícula: Pocahontas
-Tòpic: L’estat de les muntanyes – Salvatge i bonic

La primera parada, arribant per l’oest des de l’estat de Kentucky, va ser Charleston. Allí un capitoli folrat de paper d’or deixa ben clar que un es troba a la capital de l’estat -alhora que a la població amb més habitants-. A les seves rodalies és fàcil veure grans explotacions mineres dedicades a l’extracció de carbó, el principal recurs industrial de l’estat i responsable de gairebé tota la producció energètica de la zona. Però cal anar amb compte, perquè sembla ser que més sovint del que un desitjaria la matèria primera no és tractada com caldria. No és massa bon senyal que arqueòlegs dedicats a estudiar els jaciments històrics que, de tant en tant, es troben a les mines, et recomanin no beure aigua de l’aixeta.

'New River Gorge Bridge' a West Virginia, el tercer pont d'arc simple més gran del món

Com comprendreu, calia anar a buscar la natura per a la qual l’estat és conegut. Direcció sud, i passant pel tercer pont d’arc simple més gran del món, es troben alguns petits però sempre interessants parcs estatals. Amb menor protecció que els parcs nacionals, serveixen d’espai d’esbarjo per a aficionats a les activitats a l’aire lliure com la pesca o les excursions en canoa. De fet, la gran majoria acostumen a tenir un modest terreny d’acampada a bon preu on poder-hi passar uns dies. Seguint els Apalatxes cap al nord, la visita al parc de les “Blackwater Falls”és més que recomanable: grans cascades naturals, vistes espectaculars, bones instal·lacions (amb senyal WiFi), esquí de muntanya a l’hivern i excursions refrescants a l’estiu.

Mentrestant, a la campanya presidencial cap a la Casa Blanca es segueix debatent sobre els efectes de la declaració d’Obama a favor dels matrimonis homosexuals. De moment sembla que les enquestes no acaben de mostrar cap canvi dràstic i segueix havent-hi opinions de tota mena. Tot depèn del canal de ràdio que un sintonitza entre parc i parc. Qui sí ha fet un anunci a destacar és Ron Paul, que deixarà de fer campanya activa als estats que encara han de celebrar les primàries (sembla ser que per falta de recursos econòmics). Però contràriament al que alguns mitjans han difós, Paul no ha abandonat la cursa a la nominació republicana sinó que segueix a la recerca de delegats que li proporcionin un paper destacat a la convenció d’agost a Tampa.

'Blackwater Falls' a West Virginia

Si l’inici de la ruta per l’estat va ser per zones mineres i industrials i va seguir per espais naturals, el final va estar reservat a la història amb una breu visita al que queda dempeus de Harpers Ferry. La població, situada a l’extrem nord-est de l’estat, va ser un punt estratègic clau durant la guerra civil americana així com per a l’expansió cap a l’oest del ferrocarril. West Virginia es va separar de Virginia arran del conflicte armat, afegint-se als unionistes del nord, quedant Harpers Ferry al límit entre els dos bàndols. Tant és així que va canviar de mans fins a vuit vegades. Per a mi, creuar la línia una sola vegada serà suficient per passar a visitar l’estat de Virginia abans d’arribar a la capital de la nació.

“Your Visa Is Approved”

(text publicat el 26/10/2011 a lavanguardia.com)

BlogUSA001p

Barcelona (Catalunya).- Tinc el pis buit i les maletes, dues, plenes. Encara trigaré alguns dies a agafar l’avió que em durà cap a Salt Lake City però és que marxar de viatge durant tot un any no és quelcom que es faci sovint, de fet és la primera vegada que m’ho plantejo. El repte s’ho val: Un any en ruta per les carreteres dels Estats Units, visitant els 50 estats que en formen part, tot seguint la campanya de les eleccions presidencials del 6 de novembre de 2012.

Les previsions diuen que passaré l’hivern visitant els estats del sud, que deixaré el nord per l’estiu quan no hi faci tant de fred. També que aniré a Hawaii al Març o fins i tot que acabaré la ruta a Portland, Oregon. Però el cert és que fins que no arribi el moment no ho sabré. Un projecte com aquest es va fent dia a dia, especialment si -com tinc intenció de fer- m’he d’allotjar a cases de particulars que amablement em vulguin acollir.

BlogUSA002p

I mentrestant, les campanyes dels dos grans partits Nord-Americans també faran la seva pròpia cobertura del territori. Obama intentarà convèncer als votants que mereix seguir quatre anys més com a President dels Estats Units; i els republicans buscaran en les seves primàries el candidat que s’hi haurà d’enfrontar. Sens dubte, a cap d’ells els serà fàcil. Obama arriba al final de la seva primera legislatura sense majoria demòcrata al Congrés (cosa que li complica tirar endavant qualsevol iniciativa), amb una economia molt afeblida per l’elevat deute sobirà, amb alts index d’atur, i sense receptes clares a la vista per millorar-ho. En canvi els republicans lliuraran la seva batalla principal dins les pròpies files, doncs els representants del Tea Party sembla que tenen intenció d’imposar tant com puguin les seves idees i propostes. Tant, que el candidat resultant pot acabar sent massa extremista per bona part dels votants republicans.

Sigui com sigui m’esperen un munt de milles recorrent els paisatges que tantes vegades he admirat en trenta anys de veure pel·lícules i sèries americanes. Des de les grans ciutats com New York o Los Angeles, passant pels espectaculars parcs naturals, fins els solitaris deserts i zones rurals. Em pregunto si seré capaç de captar-ne l’essència càmera en mà, si podré tenir l’ordinador sempre a punt per connectar-me al punt WiFi més pròxim. D’una manera o altre, el proper dos de Novembre és la data marcada per començar a resoldre totes aquestes incògnites.